Un Tresor Amagat als Calaixos de l’Arxiu
Aquest matí, mentre organitzava els documents del fons històric de la Unió Artística Musical, he tingut la sort de trobar una autèntica joia: una col·lecció completa de programes de concert de la Banda Simfònica que abarca des de 1975 fins a l’actualitat. Aquests documents, meticulosament conservats en carpetes de cartó verd, ens ofereixen una finestra única a l’evolució musical i cultural de la nostra societat.
Els Programes dels Anys 70 i 80
Els primers programes que he revisat corresponen a la dècada dels 70, quan la banda estava dirigida pel Mestre Ferrando. En aquells anys, el repertori es caracteritzava per una barreja equilibrada entre música clàssica transcrita per a banda i obres originals del repertori bandístic. Entre les peces més freqüents trobem:
- Pasdobles espanyols: “España Cañí”, “El Gato Montés”, “Suspiros de España”
- Obertures clàssiques: La “Obertura de Guillermo Tell” de Rossini, “La Forza del Destino” de Verdi
- Marxes processionals: “Coronación” de Serrano, “Amarguras” de Font de Anta
- Transcripcions simfòniques: Moviments de simfonies de Beethoven i Mozart adaptades per a banda
El que més m’ha cridat l’atenció és la presència constant de música local. En gairebé tots els programes apareix almenys una obra d’autors valencians: José Serrano, Ruperto Chapí, o composicions del mateix Mestre Ferrando, qui va ser un prolífic compositor a més de director.
La Transició cap als 90: Nous Reptes Musicals
Als anys 90, sota la batuta del Mestre Gimeno, observem un canvi significatiu en la programació. La banda comença a incorporar repertori més contemporani i tècnicament exigent. Apareixen noms com Jacob de Haan, Jan Van der Roost, i Franco Cesarini, compositors que revolucionaven el panorama musical bandístic europeu.
Un programa particularment interessant és el del concert de Santa Cecília de 1994, dedicat íntegrament a música de cinema. Aquest concert marcava una tendència que perduraria: la cerca d’un repertori més accessible al públic general sense renunciar a la qualitat musical. Obres com “Star Wars Suite” de John Williams, “The Phantom of the Opera” d’Andrew Lloyd Webber, i “Memory” del musical “Cats” van omplir el Teatre Principal aquella nit de novembre.
L’Era Digital: Nous Horitzons Sonors
Els programes dels anys 2000 reflecteixen l’entrada de la banda en l’era digital. No només canvia el repertori, sinó també la presentació dels programes. Els fulls mecanografiats deixen pas a dissenys informatitzats amb fotografies de la banda i notes del programa més elaborades.
Destaca especialment el cicle “Música sense Fronteres” iniciat el 2003, on cada concert estava dedicat a un país o regió específica. Recordo especialment el concert dedicat a Japó, amb obres de Satoshi Yagisawa i Yasuhide Ito, que va suposar tot un descobriment per a músics i públic.
La Banda Jove: Una Nova Veu
Un dels descobriments més emocionants ha estat la documentació completa dels concerts de la Banda Jove des de la seva creació el 2008. Els programes mostren com aquesta agrupació s’ha convertit en un laboratori d’experimentació musical, incorporant gèneres que van des del jazz fins al pop-rock, sempre mantenint la qualitat tècnica i el rigor musical.
El concert “Generació Z” del 2019 és un exemple perfecte d’aquesta evolució. En una mateixa vetllada, la Banda Jove va interpretar arranjaments de Bruno Mars, una suite de “Harry Potter” de John Williams, i la complexa “Symphony No. 2” d’John Barnes Chance, demostrant una versatilitat musical impressionant.
Reflexions sobre l’Evolució Musical
Revisats aquests programes, és evident com la música reflecteix els canvis socials i culturals de cada època. Els anys 70 i 80 mostren una banda centrada en el repertori tradicional i les celebracions religioses. Els 90 marquen l’obertura cap a Europa i la internacionalització del repertori. Els 2000 representen l’era de la diversificació i l’experimentació.
Però hi ha constants que perduren: la qualitat musical, el compromís amb la formació dels joves músics, i la vocació de servei a la comunitat. Cada programa reflecteix hores d’assaig, il·lusió compartida, i la passió per fer música de qualitat.
Un Patrimoni per Preservar
Aquests programes no són només documents històrics; són testimonis vivents de la nostra identitat musical. Cada full conta una història: la del músic que va tenir el seu primer solo, la de l’obra que va emocionar fins a les llàgrimes, la del concert que va marcar una generació.
Desde El Racó de l’Arxiu, continuarem treballant per preservar i compartir aquests tresors. Properament començarem la digitalització completa d’aquests programes perquè estiguin disponibles per a investigadors, músics, i tots els interessats en la història musical de la nostra ciutat.
Cada document que preservem és un fragment de la nostra memòria col·lectiva que salvem de l’oblit.