Un Descobriment Inesperat
La setmana passada, mentre catalogava els fons musicals llegats per la família Montaner, em vaig trobar amb una sorpresa extraordinària: un manuscrit original del compositor Josep María Ferrer (1835-1916), considerat perdut des de fa més de cent anys. La partitura, titulada “Fantasia sobre Motius Populars Valencians”, es trobava en un estat de conservació deplorable, però la seva importància històrica feia imprescindible intentar-ne la recuperació.
L’Estat Initial: Un Repte Majúscul
Quan vaig obrir amb cura la carpeta que contenia el manuscrit, el panorama era descoratjador. El paper, de fabricació artesanal típica del segle XIX, presentava múltiples problemes:
- Acidesa extrema: El pH del paper havia baixat fins a 4.2, indicant un procés d’acidificació molt avançat
- Amarroniment generalitzat: Tot el manuscrit havia adoptat un color ocre fosc que dificultava la lectura
- Trencaments i esquerdes: Almenys quinze ruptures travessaven les vint-i-quatre pàgines de la partitura
- Taques d’humitat: Zones circulars fosques evidenciaven episodis d’humitat que havien afectat especialment les veus greus del pentagrama
- Pèrdua de fragments: La cantonada superior dreta de la primera pàgina havia desaparegut completament
A més, la tinta utilitzada per Ferrer, probablement fabricada amb sals de ferro segons la tradició de l’època, havia començat a córrer en algunes zones, creant aurèoles que amenaçaven amb fer illegibles passatges enters de la composició.
La Investigació Prèvia: Contextualitzant l’Obra
Abans d’iniciar qualsevol intervenció física, vaig considerar essencial documentar exhaustivament l’obra i el seu context. Josep María Ferrer fou un dels compositors més prolífics de la València del segle XIX, autor de més de cent obres entre sardanes, valsos, polques i fantasies. La “Fantasia sobre Motius Populars Valencians” apareix mencionada en la crítica musical de “Las Provincias” del 15 de març de 1887, on s’elogia “la mestria amb què el compositor ha sabut harmonitzar les melodies tradicionals sense perdre’n l’essència popular”.
La partitura està escrita per a banda de música, amb una instrumentació típica del darrer terç del segle XIX: dos clarínets en si bemoll, dos corns en fa, dos pistons en si bemoll, bombardí, contrabaix i percussió. L’obra està estructurada en quatre moviments que reprenen melodies populars valencianes: “La Muixeranga”, “El Cant dels Segadors”, “La Jota de València” i “Els Nanos i Gegants”.
El Procés de Restauració: Tècnica i Paciència
Primera Fase: Estabilització
El primer pas fou estabilitzar el manuscrit per evitar deterioracions addicionals. Vaig col·locar cada pàgina entre papers tissue libres d’àcid, dins una caixa de conservació amb controlador d’humitat. Durant quinze dies, l’ambient es va mantenir a una humitat relativa del 55% i una temperatura constant de 18°C.
Segona Fase: Neteja en Sec
Amb l’ajuda d’una lupa binocular i pinzells de pèl natural extrafi, vaig procedir a eliminar la pols i les partícules superficials acumulades. Aquest procés, aparentment simple, va requerir tres jornades completes de treball minuciós. Cada centímetre quadrat del manuscrit va ser revisat i netejat amb moviments suaus i circulars.
Tercera Fase: Tractament de Desacidificació
Per combatre l’acidesa del paper, vaig optar per un tractament amb carbonat de calci en dissolució aquosa. Mitjançant un atomitzador ultrafí, vaig aplicar la solució de manera homogènia sobre cada pàgina. El procés és delicat: massa líquid pot fer que la tinta corri, però massa poc no neutralitza l’àcid efectivament.
Els resultats van ser esperançadors: després del tractament, el pH va pujar fins a 6.8, dins dels paràmetres acceptables per a la conservació a llarg termini.
Quarta Fase: Consolidació i Reintegració
Les zones més danyades van requerir consolidació amb adhesiu de col·lagen reversible. Per a les àrees amb pèrdua de suport, vaig utilitzar paper japonès de gramatge similar a l’original, tenyit amb te per aconseguir una tonalitat similar.
La reintegració de la cantonada perduda va ser especialment complexa. Gràcies a la simetria de la composició de la pàgina i a la regularitat del pentagrama, vaig poder reconstruir les línies musicals perdudes seguint la lògica harmònica de l’època. Per diferenciar la reconstrucció de l’original, vaig utilitzar una tinta lleugerament més clara.
Descobriments Musicals: Un Tresor Redescobiert
Un cop neta i estabilitzada la partitura, va ser possible analitzar-ne el contingut musical. La “Fantasia sobre Motius Populars Valencians” es revela com una obra de notable sophisticació. Ferrer no es limita a encadenar melodies tradicionals, sinó que les desenvolupa temàticament amb variacions elaborades i interconnexions harmòniques innovadores.
Especialment interessant és el tercer moviment, basat en “La Jota de València”. El compositor hi introdueix un contrapunt a quatre veus sobre la melodia tradicional, una tècnica poc habitual en la música popular de l’època i que demostra la formació acadèmica sólida de Ferrer.
Les anotacions manuscrites al marge revelen detalls sobre la primera interpretació: “Estrenat el 19 de juliol de 1886 a les Festes de Sant Vicent” i “Repetir el trio del segon moviment per aclamació popular”. Aquests comentaris ens apropaen a l’experiència musical d’aquell temps i confirmen l’èxit de l’obra entre el públic contemporani.
La Digitalització: Preservació per al Futur
Completat el procés de restauració física, vam procedir a la digitalització d’alta resolució del manuscrit. Utilitzant un escàner especialitzat per a documents històrics, vam crear imatges a 600 dpi que capturen fins als mínims detalls de la grafia musical de Ferrer.
Aquestes imatges digitals s’han processat per millorar-ne la llegibilitat sense alterar l’aspecte original del document. S’han creat també versions amb contrast realçat per facilitar l’estudi musical de l’obra.
Projectes Futurs: Tornar l’Obra a la Vida
La recuperació d’aquest manuscrit obre noves possibilitats per a la divulgació del patrimoni musical local. Estem treballant en diverses iniciatives:
- Edició crítica moderna: Preparació d’una partitura d’estudi amb notació actualitzada
- Enregistrament històric: Col·laboració amb la Banda Simfònica per gravar l’obra seguint les pràctiques interpretatives del segle XIX
- Exposició virtual: Creació d’una mostra online que permeti explorar el manuscrit restaurat
- Estudi musicològic: Anàlisi comparativa amb altres obres del compositor i del període
Reflexions sobre la Conservació
Aquest projecte ha confirmat una vegada més la importància del treball arxivístic. Sense les tasques quotidianes de catalogació i preservació, obres com aquesta es perdrien per sempre. Cada document que salvem de la degradació és una finestra al nostre passat cultural que mantenim oberta per a les generacions futures.
La restauració ha estat possible gràcies a la col·laboració de múltiples professionals: conservadors especialitzats, musicòlegs, i tècnics en digitalització. És un recordatori que la preservació del patrimoni és sempre un esforç col·lectiu.
El manuscrit de Ferrer, ara ja estabilitzat i accessible, tornarà a sonar després de més d’un segle de silenci. Això és, al cap i a la fi, la màgia de la nostra feina: rescatar del oblit les veus del passat perquè puguin seguir parlant al present.
El manuscrit restaurat de “Fantasia sobre Motius Populars Valencians” es pot consultar a l’arxiu de la Unió Artística Musical prèvia cita. Propera estrena modern prevista per al concert de Santa Cecília de 2024.